Les dietes veganes constitueixen causa d’anèmia ferropènica en dones en edat fèrtil

L’estudi destaca la importància de la profilaxi adequada, el diagnòstic primerenc i el tractament correcte com a mesures inicials per abordar l’anèmia en aquests grups. S’hi emfatitza que les causes són diverses i que l’enfocament del tractament en depèn, considerant múltiples factors.

La deficiència de ferro s’ha identificat com una causa comuna en més de la meitat dels casos d’anèmia, la qual cosa té efectes perjudicials per a la salut de les dones, fins i tot abans que aparegui l’anèmia. Els sagnats menstruals abundants, els sagnats uterins anormals i les pèrdues sanguínies d’origen intestinal són les causes més freqüents en les dones.

Les dones tenen deu vegades més risc de patir anèmia per deficiència de ferro que els homes.

Els sagnats menstruals abundants es destaquen com la principal causa d’anèmia per deficiència de ferro en dones en edat fèrtil, afectant fins al 30% d’elles, de les quals el 70% presenta anèmia. Les dones tenen deu vegades més risc de patir anèmia per deficiència de ferro que els homes.

DIETES I PÈRDUA DE FERRO
A més del sagnat, les dietes pobres en ferro, com les vegetarianes i veganes, també s’han tornat més freqüents com a factors de risc per al desenvolupament de l’anèmia ferropènica en dones en edat fèrtil. Altres factors relacionats inclouen la malabsorció intestinal secundària a intoleràncies al gluten o a la lactosa, així com a condicions autoimmunes.

La deficiència de ferro s’ha identificat com una causa comuna en més de la meitat dels casos d’anèmia en dones.

La combinació d’una dieta pobra en ferro i pèrdues de sang abundants per la menstruació fa que l’anèmia per
deficiència de ferro sigui molt més comuna en les dones que en els homes.

La decisió de reomplir les reserves de ferro i la via d’administració (oral o intravenosa) són controvertides a causa de les preguntes que envolten la formulació òptima, la capacitat d’absorció i la via d’administració. S’hi destaca la importància de l’estudi diagnòstic per a una correcció i profilaxi òptimes de l’anèmia i els dèficits nutricionals en totes les dones en edat fèrtil.

Malgrat els avenços, es reconeix que encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir els objectius establerts per l’OMS per gairebé erradicar l’anèmia en els països desenvolupats per a l’any 2025.

Fins al 12,6% de les dones adolescents a Espanya presenten deficiència de ferro en alguns dels seus estudis seqüencials.

L’estudi també aborda el tema de les dones adolescents, que són especialment propenses a la deficiència de ferro a causa dels canvis fisiològics i psicosocials que experimenten. S’hi destaca que fins al 12,6% de les dones adolescents a Espanya presenten deficiència de ferro en alguns dels seus estudis seqüencials.

Els factors dietètics i les conductes alimentàries alterades són cada vegada més rellevants en l’anèmia ferropènica en els adolescents.

Pel que fa a les dones embarassades, se subratlla la necessitat més gran de ferro durant la gestació. El ferro absorbit és necessari per cobrir les necessitats del fetus, així com per compensar la pèrdua de sang durant el part.

El consens subratlla que l’embaràs suposa uns requisits addicionals del 800-1000 mg de ferro per cobrir les necessitats maternes i fetals, fet que fa que sigui imprescindible l’augment del consum de ferro a la dieta, seguint una dieta on no faltin les carns vermelles i blanques i l’ou.

Els factors dietètics i les conductes alimentàries alterades són cada vegada més rellevants en l’anèmia ferropènica en els adolescents.