El sector avícola europeu, líder en benestar animal

Tot i que pot semblar un concepte modern, la realitat és que el benestar animal ha estat un factor clau en la producció avícola des de fa molts anys i que la Unió Europea compta amb una normativa específica molt exhaustiva, de manera que està plenament integrat en el model europeu de producció alimentària, amb uns estàndards que són els més elevats del món.

QUÈ ÉS EL BENESTAR ANIMAL?

En l’àmbit de la producció ramadera, es considera que els animals de granja tenen un bon nivell de benestar quan es compleixen una sèrie de condicions, que s’agrupen en els següents principis:

• Una bona alimentació, és a dir, que no passen fam ni set.
• Un bon allotjament, que els permeti llibertat de moviments i garanteixi el confort a la zona de descans i confort tèrmic.
• Un bon estat de salut general, amb absència de dolor, lesions i malalties.
• Que puguin desenvolupar el comportament natural de la seva espècie. 

A partir d’aquests principis, s’han determinat una sèrie d’indicadors per objectivar el benestar animal i poder mesurar-lo. Les certificacions que es troben en molts productes carnis o d’origen animal es basen en l’avaluació d’aquests indicadors. Però per descomptat, els productes sempre han de complir els requisits mínims que estan establerts per llei.

LA NORMATIVA EUROPEA DE BENESTAR ANIMAL, LA MÉS EXIGENT DEL MÓN

A la UE, els animals de granja estan protegits per un conjunt general de normes que regulen la producció i per disposicions sobre el transport i el sacrifici. També s’apliquen normes específiques per a la cria de les gallines ponedores i els pollastres destinats a la producció de carn.

Aquesta normativa fixa uns requisits mínims que s’han de complir en tot el cicle de producció i que les administracions locals s’encarreguen de verificar. En el cas de la producció d’aviram i ous, a la granja aquests requisits es refereixen sobretot a les condicions d’allotjament, la densitat d’aus i a factors ambientals com la llum, la temperatura o la humitat. En el transport estableixen les densitats (el nombre màxim d’aus per cada transport), el temps de durada del viatge o la temperatura. I en el sacrifici, regulen els temps d’espera i les condicions d’atordiment.

EL BENESTAR ANIMAL, UN FACTOR CLAU EN LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS

En la producció de carn d’aviram i d’ous, el benestar de les aus és més que una qüestió ètica. És un factor més de la producció, està plenament integrat en els processos i va lligat a altres aspectes essencials com la sanitat animal o la seguretat dels aliments. Per tant, podem afirmar que el benestar animal no és un element addicional o opcional pels productors avícoles.

Ara bé, el fet que els estàndards de benestar animal del model de producció europeu siguin els més elevats del món, comporta inevitablement un sobrecost de producció pels productes comunitaris respecte dels productes avícoles d’altres zones.

L’OBJECTIU DE LA UE DE MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS

Recentment, les autoritats europees han plantejat el repte d’augmentar el nivell de benestar animal en la producció ramadera, motiu pel qual han iniciat una revisió de la normativa relacionada amb la protecció dels animals. D’entre els canvis que s’han plantejat per ara i que afecten el sector avícola, destaquen la prohibició de les gàbies per a la producció d’ous i la disminució de les densitats a totes les granges, tant d’ous com de carn. També s’ha presentat ja una proposta de modificació de la normativa que regula la protecció dels animals durant el transport, que afecta a tota la cadena de producció.

Teòricament, el procés per modificar la normativa actual passa per l’establiment de mínims per part dels experts i per una avaluació rigorosa del seu impacte econòmic, social, productiu i per descomptat en benestar animal. Però les propostes i els plantejaments fets darrerament per la Comissió comporten un gran impacte negatiu per al sector avícola europeu. Concretament, es preveu que suposaran un augment important dels costos de producció i una reducció de la capacitat productiva, amb efectes negatius com el tancament d’explotacions. També impliquen una pèrdua de competitivitat pels productes europeus, pels costos de producció més elevats, i una major dependència de les importacions de carn i altres productes d’origen ramader de països tercers que, ni de bon tros, compleixen les grans exigències de tota mena que té la producció dels països comunitaris. 

Està per veure com es materialitzen finalment els canvis en la legislació comunitària. Ara per ara, des del sector avícola es veu amb molta preocupació aquest escenari i des de la FAC treballem per transmetre a la societat en general que la producció actual d’aliments a Europa ja es fa amb uns criteris elevadíssims de qualitat i seguretat. Els canvis legislatius, és cabdal que es facin des del coneixement de la realitat de cada sector, amb criteris científics i avaluant adequadament l’impacte. I en qualsevol cas, que aquests canvis serveixin per enfortir el nostre sector agroalimentari en lloc de debilitar-lo.