Desxifrant els diferents tipus i etiquetes del pollastre i desmuntant falsos mites

Us expliquem quines són les denominacions i certificacions oficials del pollastre, més enllà dels reclams comercials, i aclarim els falsos mites més estesos sobre aquesta carn.

Si haguéssim de destacar una sola característica de l’oferta alimentària de l’actualitat respecte a la de fa poques dècades, la paraula seria “diversitat”. Els taulells de les carnisseries i xarcuteries són un clar exemple d’això i els productes avícoles no en són una excepció. En el cas dels pollastres, els proveïdors etiqueten els seus productes amb una gran varietat de qualificacions i apel·latius per destacar la seva qualitat en funció de com s’han criat les aus o de les seves característiques distintives. Des de la Federació Avícola Catalana, com a representants dels productors d’aviram de Catalunya, us volem oferir informació útil sobre quines són les denominacions i certificacions oficials del pollastre i repassem alguns dels falsos mites més habituals sobre el pollastre, perquè pugueu aclarir els dubtes més freqüents dels vostres clients.

POLLASTRE “DE PAGÈS”, “CAMPERO”, “DE CORRAL”... QUINA DIFERÈNCIA HI HA?
La normativa vigent distingeix entre quatre denominacions o mencions facultatives pel pollastre: l’Extensiu en interior, el Camperol, el Camperol tradicional i el Camperol criat en total llibertat. Aquestes quatre denominacions diferencien el pollastre del que seria el més habitual o estàndard, que és el que els productors denominen broiler i que és d’una estirp de creixement ràpid.

La normativa també estableix uns criteris en les condicions de cria per a cadascuna de les denominacions oficials, que

cal complir per poder fer-ne referència a l’etiquetatge del pollastre. A cadascuna de les denominacions està fixada la densitat màxima d’aus als corrals i l’edat mínima de sacrifici. A més d’això, la principal diferència entre el pollastre extensiu en interior i el camperol és que el primer es cria a l’interior de granges, mentre que el segon, a més, té accés a l’aire lliure durant un temps mínim fixat per llei. Al mercat s’utilitzen denominacions molt diverses per a designar els pollastres amb alguna característica distintiva, ja sigui perquè són estirps de creixement lent i s’engreixen durant més temps, o per altres motius. Sovint se’ls anomena “pollastre de pagès”, o “de corral”, tot i que solament la denominació “camperol” està especificada per normativa.

POLLASTRE BLANC VS. POLLASTRE GROC

El pollastre blanc i el pollastre groc es distingeixen únicament per la coloració de la pell i del greix. El color depèn de la composició de l’alimentació. En el cas del pollastre groc, al pinso s’inclouen carotenoides, que estan presents de manera natural a diversos aliments i que aporten una coloració groga a la pell, al greix i també a la carn de l’au. Els carotenoides s’incorporen a la dieta de les aus afegint-hi blat de moro i/o pigments en proporció suficient.

Els pollastres de creixement lent, tant camperols com d’altres tipus, solen ser de color groc per donar resposta a les preferències dels consumidors, que associen aquesta coloració amb una major rusticitat i amb la cria a l’aire lliure.

EL POLLASTRE ECOLÒGIC, NOMÉS AMB SEGELL

El pollastre de producció ecològica es cria sota unes condicions que estan determinades a la normativa corresponent i les granges han de sotmetre’s a un procés de certificació específic i a auditories periòdiques. A Catalunya, els productes avícoles de producció ecològica es distingeixen pel doble segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i el segell europeu de color verd amb la silueta d’una fulla formada per dotze estrelles. Només els productes amb aquests distintius es poden considerar de producció ecològica.

LES CERTIFICACIONS DEL POLLASTRE

A banda de la certificació ecològica, existeixen d’altres que s’utilitzen per a distingir diferents aspectes dels productes de carn d’aviram. Aquestes certificacions indiquen que els productes compleixen uns requisits especials que són controlats per empreses externes certificadores i que donen dret al segell corresponent. Les més freqüents són les de Benestar Animal que garanteixen uns estàndards pel que fa al benestar dels animals superiors als requisits legals.

DESMUNTANT MITES: NI HORMONES NI ANTIBIÒTICS PER L’ENGREIX
A la Unió Europea fa molts anys que no s’utilitzen hormones per l’engreix dels pollastres, ni s’administren antibiòtics per a usos no mèdics. La millora de la selecció genètica, l’alimentació i les condicions ambientals han permès assolir nivells de rendiment òptim en la producció de pollastre, sense necessitat d’utilitzar substàncies addicionals per engreixar- los. Els antibiòtics només s’administren quan cal tractar un problema de salut, per tal d’assegurar el bon estat sanitari de

les aus, i es fa sota prescripció veterinària i amb uns controls molt estrictes. Els tractaments contemplen els períodes de seguretat necessaris per garantir que després del sacrifici, a la carn del pollastre no queden traces de l’antibiòtic.

EL PINSO DELS POLLASTRES NO CONTÉ ADDITIUS PERJUDICIALS PER A LA SALUT
L’alimentació dels pollastres està regulada i conté únicament productes d’alta qualitat. L’ingredient principal dels pinsos són els cereals (blat, blat de moro i ordi), que amb les lleguminoses i proteaginoses en componen el 80%. L’altre 20% són greixos, aminoàcids, vitamines, minerals i correctors, tots ells necessaris per garantir un producte adequat a les necessitats dels animals. Tots els ingredients han d’estar autoritzats per la Unió Europea.