Òscar Romero: El futur de la carnisseria passa per innovar

Amb gairebé un segle d’història al darrere, la carnisseria DAVID de Molins de Rei continua viva gràcies al relleu d’Òscar Romero Masdéu, gendre de la Isabel García Castellet, protagonista de l’article “Homenatge al Passat” d’aquest número. Amb il·lusió, constància i l’aposta per la innovació, ha sabut mantenir el vincle amb la tradició i, alhora, obrir la porta a noves formes de comunicar i entendre l’ofici.

Com vas entrar al món de la carnisseria?
La família de la meva parella, la Txell, ja des de l’avi tenia una parada al mercat municipal de Molins de Rei, la carnisseria DAVID. La carnisseria la duien entre la Isabel i el Joan, que són els meus sogres, i quan el Joan es va deixar vam prendre la decisió que jo entrés a la carnisseria per poder donar un cop de mà a la Isabel i aprendre l’ofici, ja que la carnisseria funciona molt bé i jo en aquells moments volia un canvi en la meva vida professional.

Què va significar per tu agafar el relleu?
Un orgull i un repte. Penseu que la carnisseria està a punt de fer 100 anys, això no és gens fàcil, però amb treball i esforç ho hem aconseguit, i ara toca continuar la feina.

Has introduït moltes novetats: xarxes socials, pàgina web, tastos... Com gestiones aquesta modernització?
Ja porto 15 anys a la carnisseria treballant amb la Isabel, i una de les coses que sempre hem tingut més clares és que cal acceptar els reptes i novetats que la societat ens posa al davant. La carnisseria DAVID sempre ha estat activa amb la vila, col·laborant amb entitats, a la ràdio o participant en fires i tastos. Aquesta presència l’hem traslladat també a les xarxes socials: Instagram, Facebook i WhatsApp. És molta feina que no es veu, però amb l’ajuda de la família, la fem. Actualment, i gràcies a la meva “community manager”, aconseguim mantenir-les actives. Costa una mica, perquè a mi no m’agrada gaire sortir a les fotos o als vídeos, però a la gent li agrada veure’ns i és el nostre gran aparador.

Com reacciona la clientela més tradicional davant aquestes propostes més modernes?
Tenim la gran sort que, en el nostre ofici, una de les virtuts és la presencialitat, que no s’ha perdut i crec que no es perdrà mai. Aquell client més tradicional és el que ve a la parada a veure i triar el menjar. I el fet que puguis fer una comanda per WhatsApp, pagar amb el mòbil o recollir el producte en armaris refrigerats fora d’horari, només fa que millorar l’experiència. Ningú es queixa perquè tot són millores.

Participes en fires i fas maridatges i tastos. Quina resposta teniu del públic?
Com ja he comentat, la carnisseria, en mans del Joan i de la Isabel, sempre havia estat molt activa. I això no hem deixat de fer. El fet és que la nostra clientela respon sempre molt bé a les activitats que proposem.

Quins són els reptes més grans del sector avui dia?
El gran repte és entendre la nova societat de consum que les grans indústries tecnològiques estan creant. Ens venen un món on tot és immediat i alhora continuen construint grans superfícies comercials. No és fàcil competir-hi, però la nostra força és la proximitat, el tracte preferencial, la qualitat i el detall del producte. Hem de creure més en nosaltres mateixos i en la nostra feina.

Què és el que més t’agrada de la teva feina? Hi ha alguna cosa que canviaries?
El tracte amb la gent. No els puc anomenar només clients, són persones que formen part de la teva vida i les has d’estimar. El que canviaria és el rumb que estem prenent com a societat de consum: cada vegada tenim menys temps per cuinar i això afecta un producte que, per gaudir-lo bé, necessita temps. La tendència és reduir el producte fresc i ampliar l’oferta de precuinats. La realitat és aquesta i cap aquí hem d’innovar.

Com t’imagines la carnisseria d’aquí a 10 anys? Pot ser una opció de futur per a les noves generacions?
El temps passa volant, ja porto 15 anys dedicat a això. Els certs canvis van arribar quan algunes coses, per tradició, tantanes. Ara canvien més aviat nous canals i nous tòpics per adaptar-se a les demandes de noves generacions. Les xarxes socials han obert un ventall immens de possibilitats. Calen joves motivats, implicats i que creguin en l’ofici.