Protegir les microempreses davant VeriFactu: propostes de FEDEPESCA, CEOPPAN i CEDECARNE

VeriFactu i microempreses d’alimentació: mesures urgents per garantir la seva viabilitat

Desde FEDEPESCA, CEOPPAN i CEDECARNE, les patronals nacionals del comerç especialitzat de peix, pa i carn, valorem positivament la modificació introduïda pel Reial Decret 15/2025, de 2 de desembre, pel qual s’amplia el termini que tenen els contribuents per adaptar els seus sistemes informàtics de facturació (SIF) al “Reglament que estableix els requisits que han de complir els sistemes i programes informàtics o electrònics que donen suport als processos de facturació d’empresaris i professionals” (sistema VeriFactu), fixant la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2027 per a les empreses que presenten l’Impost de Societats i l’1 de juliol de 2027 per a la resta.

Aquesta ampliació de terminis suposa un alleujament sense perdre l’objectiu de transparència i control fiscal que persegueix la norma, oferint un marge necessari per analitzar amb més profunditat la realitat del teixit empresarial alimentari artesà i tradicional del nostre país, format majoritàriament per microempreses i autònoms, amb recursos humans, tècnics i econòmics molt limitats.

Desde FEDEPESCA, CEOPPAN i CEDECARNE, considerem imprescindible que la implantació de VeriFactu tingui en compte les singularitats fiscals i operatives del comerç minorista d’alimentació, per tal d’evitar que l’aplicació homogènia de la norma generi efectes desproporcionats que comprometin la viabilitat de milers d’establiments a tota Espanya.

Actualment, els comerciants autònoms d’aquests sectors alimentaris s’han tornat vulnerables; són persones que han contribuït al desenvolupament econòmic i social d’Espanya, treballen de mitjana 47 hores setmanals i, en el cas dels autònoms dedicats al comerç d’alimentació, fins i tot més per l’abastiment nocturn; no es poden permetre acollir-se a baixes laborals excepte en casos extrems, i han estat sotmesos a exigències legislatives i reguladores incompatibles amb la gestió d’aquestes petites empreses, que segons ATA, l’Associació de Treballadors Autònoms, suposen almenys 200 hores, a costa de les seves escasses hores per conciliar la vida personal i familiar. Aquestes exigències, a més, minven la rendibilitat dels seus petits negocis i comprometen la possibilitat de viure del seu treball.

El comerç minorista especialitzat d’alimentació exerceix un paper essencial en l’economia de proximitat, la cohesió social i la vida dels barris i municipis. Es tracta, majoritàriament, de negocis familiars o microempreses que:

• Realitzen fonamentalment vendes a consumidors finals.
• Operen sota règims fiscals específics, especialment el Règim Especial del Recàrrec d’Equivalència de l’IVA.
• Presenten una estructura administrativa mínima i una elevada dependència del treball personal de l’autònom titular de l’activitat.

En aquest sentit, hi ha quatre punts que cal tenir en compte de cara a la implementació del VeriFactu el 2027:

• Venda mitjançant bàscula: L’Agència Estatal de l’Administració Tributària no ha considerat els comerços que venen a través de bàscules. En els comerços d’alimentació especialitzada, la venda es realitza habitualment amb bàscules homologades integrades amb sistemes de TPV. L’adaptació d’aquests equips als requisits de VeriFactu implica inversions elevades en hardware i software, substitució d’equips plenament operatius i major complexitat tècnica que en altres sectors minoristes. Aquest sobrecost diferencial hauria de ser tractat de manera específica.
• Micropimes (menys de 10 treballadors): No poden assumir aquesta càrrega, ja que disposen d’una capacitat molt limitada per afrontar inversions tecnològiques significatives en terminis reduïts, especialment quan aquestes inversions no generen un retorn directe.
• Majors de 60 anys: No estan preparats ni disposen d’un termini d’amortització del seu esforç per implementar aquest canvi.
• Règim fiscal del Recàrrec d’Equivalència: Una part molt significativa del comerç minorista d’alimentació està acollida al Règim Especial del Recàrrec d’Equivalència de l’IVA. Aquestes empreses no presenten autoliquidacions periòdiques d’IVA, no dedueixen l’impost suportat i, en el desenvolupament ordinari de la seva activitat minorista, una part rellevant de les operacions no exigeix l’expedició de factures. Tot i que poden existir supòsits puntuals en què hagin d’emetre factures a empresaris o professionals, la contribució d’aquest col·lectiu al control del frau fiscal és limitada, ja que aquest control recau sobre els proveïdors majoristes.

L’aplicació indiscriminada de la norma pot tenir conseqüències negatives rellevants que comprometen la continuïtat de molts petits negocis, donats els obstacles per a l’adaptació de microempreses i pimes: manca de coneixement tècnic i fiscal especialitzat, elevats costos de software i hardware (TPV i bàscules), escassa oferta de solucions senzilles i econòmiques, i manca de suport i ajudes.

En aquest sentit, des de FEDEPESCA, CEOPPAN i CEDECARNE, proposem les següents mesures per afrontar una implantació proporcionada que compatibilitzi els fins de la norma amb la realitat del sector del comerç artesà i tradicional d’alimentació:

• Exempció de VeriFactu per a agents econòmics vulnerables, és a dir:
  • Micropimes (empreses persona física amb menys de 10 treballadors).
  • Empresaris persona física majors de 60 anys.
  • Comunitats de béns amb menys de 10 treballadors i/o amb integrants que compleixin el requisit d’edat (>60 anys).
  • Empresaris persona física del comerç minorista d’alimentació acollits al Règim Especial del Recàrrec d’Equivalència de l’IVA que realitzin exclusivament vendes a consumidors finals. Aquesta exempció es fonamenta en criteris fiscals objectius i en el principi de proporcionalitat, sense perjudici dels objectius de control de l’Administració.
• Tractament específic per a vendes amb bàscula: Per a casos no coberts per l’exempció anterior, es proposa establir un règim tècnic específic per a vendes amb bàscula o una moratòria fins que existissin solucions homologades plenament operatives i a cost assumible.
• Entrada en vigor escalonada per a la resta d’empreses, basada en paràmetres objectius com el règim fiscal aplicable, el volum de facturació anual i la presència o no de facturació a empresaris o professionals.
• Deduccions fiscals específiques a l’IRPF vinculades exclusivament a les inversions necessàries per a l’adaptació a VeriFactu.
• Subvencions directes per a l’adquisició i adaptació de software, TPV i bàscules.
• Línies de finançament bonificat accessibles a microempreses i autònoms.

Aquestes propostes busquen garantir que ningú quedi enrere i que l’aplicació de VeriFactu sigui compatible amb la supervivència de tots els sectors que conformen el teixit empresarial espanyol, especialment les microempreses d’artesania alimentària, garants d’un estil de vida i d’una dieta saludable.

Impacte mínim per a l’Administració pública:
Segons dades de l’Agència Tributària presentades a l’últim ple de l’Observatori de la Cadena Alimentària (desembre 2025), el comerç minorista especialitzat d’alimentació representa un percentatge reduït del resultat total de la cadena alimentària (5%), i una part significativa d’aquests negocis ja opera sota règims simplificats.

Això vol dir que exonerar del sistema VeriFactu al comerç majorista i minorista d’alimentació afectaria només el 12% del resultat de tota la cadena alimentària, i només el 5% per a tot el comerç minorista que ven al consumidor final, de manera que l’adopció de les mesures proposades tindria un impacte molt limitat per a l’Administració Tributària, alhora que evitaria efectes greus sobre la viabilitat del comerç de proximitat.

Segons l’INE, a Espanya hi ha 62.082 empreses persona física de comerç minorista especialitzat d’alimentació, de manera que alliberar aquest tipus de negocis del VeriFactu suposaria només el 4,77% dels resultats de tota la cadena alimentària, i gran part d’aquest 4,77% ja està exonerat pel sistema d’estimació objectiva (mòduls), per la qual cosa la incidència és pràcticament imperceptible.

Dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) a 1 de gener de 2025 mostren que:

• Empreses sense assalariats: 27.640
• Empreses amb 1 o 2 assalariats: 26.962
• Empreses amb 3 a 5 assalariats: 6.705
• Empreses amb 6 a 9 assalariats: 775

La xifra total d’empreses especialitzades d’alimentació amb fins a 9 treballadors és 62.082, la qual cosa reflecteix amb precisió la realitat del comerç especialitzat d’alimentació.

Com s’ha exposat, atès que el règim obligatori d’IVA per a empresaris (persona física) minoristes és el de Recàrrec d’Equivalència, n’és suficient exonerar del VeriFactu els autònoms minoristes amb activitats d’alimentació en aquesta situació, aconseguint alliberar aquests petits autònoms d’una càrrega difícil i costosa, i en molts casos evitant la seva desaparició. L’impacte per a l’Administració, segons les xifres de l’INE i de l’Agència Tributària, seria mínim.

La implantació de VeriFactu ha de dur-se a terme de manera proporcionada i adaptada a la realitat fiscal i operativa del comerç minorista d’alimentació. Introduir ajustos basats en criteris objectius permet avançar en la digitalització i el control fiscal sense posar en risc la continuïtat d’un sector essencial per a l’economia local, l’ocupació i la cohesió social.