El sector carni davant els reptes d’un mercat global: una entrevista a Gregorio Rodríguez, Director del Foro Ganadero-Cárnico

Gregorio Rodríguez, director del Foro Ganadero-Cárnico, analitza en una entrevista publicada a elEconomista alguns dels principals reptes que afronta actualment el sector carni. 

 

La seva organització va adquirir personalitat jurídica l’any 2024. Quins factors van motivar la creació del fòrum?

 

La necessitat de crear un front comú davant de qüestions de caràcter transversal que afecten totes les espècies ramaderes. Tot i que cada interprofessional té les seves particularitats, hi havia elements compartits que ja es debatien de manera informal en congressos i jornades tècniques. L’any 2015, aquesta voluntat es va materialitzar en la plataforma «Carne y Salud», un espai impulsat per la necessitat de col·laboració, però que encara no tenia personalitat jurídica. La pandèmia de 2020 va ser el detonant definitiu per iniciar una reflexió profunda. Vam entendre que, per respondre amb solidesa als reptes actuals, necessitàvem una estructura administrativa més robusta. Finalment, l’agost de 2024 vam obtenir la nostra personalitat jurídica i el CIF, amb el qual tenim l’encàrrec d’abordar, amb plenes facultats, els interessos col·lectius del sector i actuar com una veu única i autoritzada davant de les administracions i la societat.

 

 

Durant la gènesi de la seva organització, el consum de carn va estar en el punt de mira de diversos estudis i publicacions. Quina percepció té actualment la societat del sector?

 

La nostra primera gran acció va ser encarregar un estudi a Sigma Dos per obtenir una fotografia real de partida. Els resultats van ser reveladors: la població té una percepció del sector carni molt més favorable del que suggeria el soroll informatiu. El ciutadà no és hostil, sinó que considera que no està prou informat i demana dades basades en el coneixement científic al voltant del consum de carn. Les dades són contundents: el 98,5% dels espanyols consumeix carn.

 

 

Quin és el veritable problema de comunicació al qual s’enfronta el sector?

 

El veritable repte és la bretxa generacional. L’estudi detecta que el segment dels menors de 30 anys mostra una major distància i manca d’afecció envers el sector, fruit del desarrelament rural. La nostra tasca no és convèncer l’1,5% que ha decidit no consumir carn, sinó informar i connectar amb aquesta joventut que, tot i consumir el producte, està sotmesa a corrents d’opinió sense fonament tècnic. Hem de tancar aquesta bretxa informativa abans que el desconeixement es converteixi en rebuig.

 

 

Com treballen per fer front a aquests corrents d’informació sense fonament?

 

Hem creat comitès científics independents amb investigadors de prestigi. Cada missatge que el Fòrum transmet té un fonament tècnic sòlid. No responem amb opinions a les crítiques; responem amb ciència.

 

 

S’ha desinflat la bombolla de les alternatives vegetals a la carn?

 

Totalment. Mai no hi va haver una transició massiva, sinó només una bombolla mediàtica que ara esclata per factors relacionats amb el preu i, sobretot, amb la salubritat. El consumidor, en llegir etiquetes interminables de productes ultraprocessats, es retraïu.

 

 

En quin punt es troba la batalla legal per l’ús de termes com «xoriço» o «hamburguesa» per a productes que no són d’origen animal?

 

Aquest estiu vam viure un avenç important, però no definitiu. El Parlament Europeu va limitar uns 18 termes, com ara «filet» o «llom», exclusivament als productes d’origen animal. Tanmateix, termes com «hamburguesa» o «salsitxa» van quedar fora. Continuarem treballant perquè prevalgui la lògica comercial i no existeixi competència deslleial. Un producte ultraprocessat amb vitamines sintètiques afegides no actua de la mateixa manera en l’organisme.

 

 

Per què resulta tan difícil unificar el relat d’un sector tan gran, on s’inclouen el boví, el porcí, l’oví, l’avícola, etc.?

 

Per l’atomització. A diferència de sectors controlats per tres o quatre operadors, aquí la fragmentació és enorme. Englobem 320.000 explotacions ramaderes i més de 3.000 indústries que necessiten una veu unificada per defensar el seu pes en el PIB. Per això neix el Fòrum i, per aquest motiu, també hem impulsat la Xarxa d’Entitats Locals Ramaderes-Càrnies juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), per treballar la sostenibilitat i el desenvolupament rural directament des dels ajuntaments i les diputacions.

 

 

El relleu generacional és un dels grans problemes del sector?

 

És una ferida silenciosa. Sectors com l’oví, el boví o el conill estan perdent cens de manera constant. El més dramàtic és que és una pèrdua invisible. Si la fàbrica de Ford a València anuncia acomiadaments, és una tragèdia nacional amb portades a tots els mitjans; si un ramader de 60 anys tanca la seva explotació perquè el seu fill no considera atractiu l’entorn rural o la burocràcia l’ofega, ningú se n’assabenta més enllà de la seva família. Però quan vulguem reaccionar i recuperar aquest teixit productiu perdut, serà impossible.

 

 

La creixent concentració de la distribució alimentària ha reforçat la posició d’aquest esglaó a l’hora de fixar preus?

 

La força de la distribució rau principalment en el caràcter perible del producte carni. El productor primari només disposa d’uns pocs dies per vendre els seus animals, de la mateixa manera que la indústria ha de donar sortida a la carn abans que es faci malbé. En canvi, el distribuïdor compra segons les seves necessitats i pot reduir les seves comandes d’una setmana per l’altra. Per això és tan important l’acord de l’Aliança Carn i Distribució, que vam signar al febrer amb associacions com Asedas i la distribució d’Anged, per abordar tots aquests aspectes amb una visió de cadena i de manera coordinada.

 

 

Aquesta asimetria ha arribat a tensar en algun moment la relació amb els supermercats?

 

Al contrari. Precisament per afavorir l’eficàcia de tota la cadena alimentària, hem conformat amb ells aquesta aliança, que té com a objectiu millorar-ne l’eficiència pensant en el consumidor. La distribució és conscient d’aquesta asimetria i aposta per l’equilibri en les relacions entre els diferents esglaons, perquè, si no es tenen en compte les necessitats del proveïdor, es pot posar en risc l’abastiment de producte.

 

 

En un context d’inflació persistent, els consumidors entenen què hi ha darrere dels preus de determinats productes?

 

Crec que la gent desconeix els passos necessaris per fixar el preu d’un producte en un supermercat o en una carnisseria. Cal ser conscients que, si la distribució no existeix, ningú porta els aliments fins a les ciutats. Cadascun dels esglaons que conformen el preu final és imprescindible. És cert que cal mantenir una relació en què es cuidin tots els esglaons.

 

 

Uns esglaons que han demostrat la seva resiliència en situacions crítiques...

 

Durant la pandèmia, el sector va demostrar una capacitat extraordinària; vam ser percebuts com a estratègics, però aquest reconeixement és fugaç. L’Administració ha de cuidar el món rural més enllà de les promeses electorals. Si volem autonomia alimentària, hem de protegir aquells que mantenen viu el territori els 365 dies de l’any.

 

 

Quina és la principal preocupació del sector davant l’acord amb Mercosur?

 

El comerç internacional s’ha de basar en la reciprocitat. No és admissible exigir al productor espanyol normatives estrictes en matèria de benestar animal i sostenibilitat mentre es permet l’entrada de carn que no compleix aquestes normes. Si l’Administració permet això per beneficiar altres acords comercials, està hipotecant la seguretat alimentària i la salut pública. El model europeu és el més segur del món. A Espanya, les hormones promotores del creixement estan prohibides des de fa dècades, igual que determinats antibiòtics. Permetre importacions que no garanteixin aquests mateixos estàndards és un exercici d’hipocresia.

 

 

Una conversa que posa sobre la taula alguns dels principals reptes del sector carni: el futur del món rural, el relleu generacional i, especialment, la necessitat d’apropar el sector a les noves generacions. Connectar amb els joves, informar-los i donar a conèixer la realitat del sector serà clau per garantir-ne la continuïtat i afrontar el futur amb una visió compartida de tota la cadena.