Quan falta comerç als barris, cal preguntar-se per què

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona d’impulsar una xarxa de comerços assequibles, amb una primera prova pilot prevista a la Marina del Prat Vermell, ha obert un debat sobre com garantir l’accés de les famílies a una alimentació saludable i assequible. Segons l’Ajuntament, el projecte vol donar resposta a zones en transformació o amb poca oferta de comerç alimentari.

Des del Gremi, compartim la necessitat de facilitar l’accés als aliments, però considerem important anar un pas més enllà i preguntar-nos per què en aquestes zones no hi ha prou activitat comercial.

Si detectem que en un barri no hi ha prou comerços, creiem que també cal analitzar què pot estar dificultant que una empresa decideixi instal·lar-s’hi. Obrir un establiment implica assumir una inversió, lloguer, personal, subministraments, impostos, gestions administratives i el compliment d’una normativa cada vegada més complexa.

Per això, considerem que les polítiques públiques poden tenir un paper important a l’hora de facilitar que les empreses s’animin a obrir en aquestes zones: agilitzar tràmits, reduir burocràcia, facilitar l’accés als locals, revisar càrregues i establir incentius que facin viable la implantació de nous negocis.

De fet, el mateix Ajuntament ha treballat en l’estudi dels locals de la Marina del Prat Vermell per planificar-hi activitat econòmica de proximitat.

Al mateix temps, ens preocupa que es traslladi al comerç la idea que és possible oferir els aliments substancialment més barats sense explicar encara com s’aconseguirà aquesta reducció de preus i quin serà el cost real per a l’Administració. En el cas del model de Nova York que ha inspirat la iniciativa, s’ha parlat d’estalvis de fins al 30%, però Barcelona encara no ha concretat quin descompte podrien trobar els consumidors.

I això és important perquè el comerç de proximitat no treballa amb grans marges. Els darrers anys, l’augment dels costos ha obligat moltes empreses a contenir marges i assumir una part de l’increment de les despeses per poder mantenir els preus i la clientela. Per això, qualsevol comparació de preus hauria de tenir en compte tots els costos que assumeix un establiment comercial i la realitat econòmica de les petites empreses.

També volem posar sobre la taula una alternativa per ajudar directament les famílies: les targetes moneder per comprar productes frescos als comerços adherits.

Aquest sistema permetria que les famílies beneficiàries poguessin escollir què necessiten i on comprar, alhora que l’ajut públic revertiria en el comerç de proximitat. Si es destinés específicament a productes frescos, també podria contribuir a facilitar l’accés a una alimentació saludable i sostenible.

Creiem que és possible abordar les dues necessitats alhora: donar suport a les famílies que ho necessiten i reforçar l’activitat comercial dels barris.

Com a Gremi, considerem important que abans d’implantar nous models comercials es conegui bé la realitat del sector i s’analitzin les causes de la manca d’oferta a cada zona. Volem que es compti amb les empreses i que les polítiques públiques serveixin també per crear les condicions perquè el comerç pugui créixer, invertir i generar ocupació.

Des del Gremi continuarem defensant els interessos de les nostres empreses i del comerç de proximitat. I ho continuarem fent no només posant sobre la taula les nostres preocupacions i reivindicacions, sinó també proposant alternatives i participant en el debat amb propostes concretes que puguin contribuir a trobar solucions.

Perquè darrere de cada comerç hi ha una empresa que assumeix riscos, crea llocs de treball i ofereix un servei al barri. Escoltar el sector i facilitar que aquestes empreses puguin obrir i mantenir-se és també una manera de construir barris amb més activitat, més serveis i més oportunitats.